EL DOBLATGE

En altres Països del món no es dobleguen els Films, llevat que siguen infantils.

A Espanya va nàixer amb la figura dels explicadors- professionals que s'amagaven després de la pantalla per a aclarir l'argument i repetir el que posava en els cartells del cinema mut, a un sector analfabet del públic que no podia entendre'ls.

A partir de 1927, quan s'estrena la primera pel·lícula sonora als EUA. “Cantant sota la pluja”, amb gran èxit, van anar succeint-se una allau de pel·lícules parlades que a Espanya no s'entenien. Per això es va optar per fer repliques d'aquestes pel·lícules, però amb actors locals ( Ej,. Drácula)

Com aquesta idea no va quallar, es va començar a traduir els diàlegs, primer a Hollywood, després en Paris i després a Espanya.

Els estudis Exa dobleguen unes 35 pel·lícules anuals des de 1951. Hi ha pocs estudis de doblatge fora de Madrid o Barcelona, on a més són finançats per institucions públiques.

Per cada pel·lícula es cobra entre 20.000 i 80.000 €. La major part de les despeses es dediquen a la part artística del procés: Traductor, director del doblatge i actors.

El doblatge d'una pel·lícula exigeix prop d'un mes. La imatge i el so arriben per separat. Aquest últim dividit en música, efectes i diàlegs.

La primera setmana es dedica a la traducció del guió. La segona, el director marca labials i li lleva literalitat al guió. La tercera comencen a registrar-se els diàlegs. Finalment es mescla incorporant els diàlegs doblegats, efectes i música.

Només unes poques ciutats espanyoles compten amb sales en VO.: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, S. Sebastián.. Fa 30 anys no hi havia cap.

La primera pel·lícula que es va comercialitzar a Espanya en VO. va ser: DERSU UZALA, en 1982

D. Alejadro Avila ha escrit un llibre sobre el tema: “La història del doblatge Cinematogràfic.